La primera generació de productes fets amb IA podria acabar com les primeres fotos dels mòbils.
Els més veterans segurament recorden aquell moment en què els mòbils van incorporar càmera.
De sobte ho fotografiàvem tot. Vam abandonar les antigues càmeres digitals; les analògiques ja havien quedat enrere, i tot va començar a ser retratat: amics, festes, sopars, viatges, moments absurds dins del cotxe, escenes quotidianes que abans ni tan sols se’ns hauria acudit guardar.
Es va obrir un món nou.
Vam fer milers de fotos. Com mai abans.
Però amb el pas del temps es va fer evident una cosa que al principi gairebé ningú va veure.
La qualitat de moltes d’aquelles fotos era mediocre, a vegades molt dolenta: imatges fetes de pressa, sense atenció, sense selecció i, moltes vegades, sense cap criteri. I una part de tot allò es va perdre pel camí, oblidada en mòbils vells, discos durs trencats i carpetes que ningú va tornar a obrir.
Aquella explosió va ser real. Però també ho va ser el soroll.
I amb la IA potser està passant una cosa semblant.
En ple hype, sembla que tothom programa. Que ja no fan falta programadors. Que qualsevol pot construir productes, eines o programari en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.
I sí, segurament una part de tot això serà valuosa.
Però també és possible que, amb el pas dels anys, descobrim l’altra cara d’aquesta explosió: productes obsolets massa aviat, solucions de mala qualitat, projectes aixecats sobre serveis que es van deixar de pagar, eines trencades, prompts perduts, lògica que ningú entenia i codi que ningú volia mantenir.
Molt del que avui sembla suficient potser no envellirà bé.
I molt del que avui enlluerna potser acabarà perdut, abandonat o irrellevant.
Aleshores recordarem una cosa important.
Que no era només qüestió de produir més.
Era qüestió de comprendre el que s’estava construint.
De saber sostenir-ho.
D’entendre per què estava fet així, quines dependències tenia i què passaria amb això quan l’entusiasme inicial desaparegués.
Aleshores potser també entendrem que el problema mai no va ser produir ràpid.
El problema era confondre velocitat amb solidesa.
Perquè generar més no garanteix construir millor.
I tard o d’hora, tornarà a importar el mateix de sempre: criteri, estructura, visió i responsabilitat tècnica.