El científic dels blocs: una faula sobre mons virtuals, codi i realitat
Hi ha mons que aixeco amb codi i tanco quan s’acaba el dia.
No existeixen en el sentit físic de la paraula, però tampoc són simples arxius dins d’un ordinador. De vegades neixen en local, dins d’un contenidor Docker aixecat a la meva pròpia màquina. De vegades viuen en un entorn de proves, aïllats del món, com petits laboratoris on tot es pot trencar sense conseqüències. I de vegades travessen aquesta frontera invisible, pugen a un servidor, a una infraestructura al núvol, a Amazon AWS o a qualsevol altre lloc remot, i comencen a funcionar de veritat. Deixen de ser només codi executant-se en un entorn controlat i passen a convertir-se en espais habitables: llocs on altres persones entren, naveguen, compren, reserven, pregunten, treballen o prenen decisions. Mons virtuals que no es poden tocar, però que comencen a produir efectes en la vida real.
Des de fora, semblen només webs.
Però des de dins funcionen com petits mons.
Tenen regles.
Tenen límits.
Tenen camins possibles i camins bloquejats.
Tenen zones visibles i zones que ningú veu.
Tenen conseqüències.
Una persona entra, fa clic, compra, reserva, pregunta, contracta un servei, deixa les seves dades o pren una decisió. Una cosa que semblava virtual acaba produint un efecte real. Una venda. Una conversa. Un projecte. Una factura. Fins i tot el meu propi sou.
Després tanco l’editor, apago la pantalla i aquell món continua funcionant.
Aquesta idea sempre m’ha resultat estranya.
Perquè treballem amb coses que són intangibles, però que modifiquen la realitat. Creem estructures que no es poden tocar, però que ordenen accions humanes. Dissenyem entorns que existeixen dins d’una pantalla, però que afecten el món de fora.
Potser per això la frontera entre allò virtual i allò real mai m’ha semblat tan clara.
I potser per això, jugant a Minecraft amb el meu fill, vaig començar a mirar aquell món de blocs d’una altra manera.
No com un simple joc.
Sinó com un entorn amb regles internes. Un espai tancat, lògic, limitat, on tot sembla comprensible mentre n’acceptes les condicions. Un món on pots construir, explorar, mesurar, sobreviure i aprendre patrons. Però també un món que, mirat amb una certa distància, comença a suggerir preguntes més grans.
Què significa entendre un sistema des de dins?
Què passa quan les regles que fem servir per pensar formen part del mateix món que intentem comprendre?
On acaba una realitat quan no en podem sortir per mirar-la des de fora?
D’aquesta barreja entre ofici tècnic, mons virtuals i preguntes filosòfiques neix El científico de los bloques.
Una faula breu inspirada en Minecraft, però no exactament sobre Minecraft.
És la història d’un científic que habita un món fet de blocs i intenta comprendre’l amb les eines que té: l’observació, la raó, el llenguatge i la paciència.
No volia escriure un tractat. Volia escriure una faula senzilla. Una història petita per parlar d’una cosa que sempre m’ha acompanyat: els límits d’allò que podem conèixer quan formem part del mateix sistema que intentem explicar.
En el fons, potser tots vivim una mica així.
Dins d’un entorn que funciona.
Dins d’unes regles que aprenem.
Dins d’un llenguatge que ens permet pensar, però que també ens limita.
El científico de los bloques ja està disponible a Amazon.
https://amzn.eu/d/03tNpqVq
El llibre acaba.
Però les preguntes, no.